14/09/2026•Opinió•Antoni Ruiz . Revista C de Climatització i Confort
Durant dècades, Espanya ha viscut una paradoxa difícil de sostenir: mentre que el sector de la climatització, l’energia i les instal·lacions tècniques es convertia en un dels pilars de la modernització del país, la percepció social d’aquestes professions s’afeblia. Es va diluir l’orgull de l’ofici, es va desdibuixar la identitat professional i es va perdre la connexió entre les noves generacions i un sector que, avui més que mai, necessita talent per continuar avançant.
Tot i això, el context actual -marcat per la transició energètica, la urgència climàtica, la reindustrialització europea i la pressió geopolítica sobre els sistemes energètics- ha col·locat el nostre sector en un punt d’inflexió. La climatització ja no és només confort: és eficiència, salut, sostenibilitat i seguretat estratègica. Això exigeix professionals qualificats, amb una formació sòlida i una visió moderna de l’ofici.
Un sector en plena efervescència
La demanda de tècnics especialitzats en climatització, refrigeració, aerotèrmia, ventilació, qualitat de l’aire, gestió energètica i manteniment integral creix a un ritme que supera amb escreix la capacitat de reposició del sistema formatiu. Les patronals ho repeteixen, les administracions ho reconeixen i els clients ho pateixen: falten professionals.
Però no en falten per casualitat. Manquen perquè durant cinquanta anys s’ha desdibuixat el valor social de l’ofici tècnic. Falten perquè s’han empès generacions senceres cap a itineraris acadèmics que no sempre responen a les necessitats reals del país. Manquen perquè s’ha perdut la cultura de l’aprenentatge pràctic, de l’acompanyament, del mestre que forma l’aprenent i de l’orgull de pertànyer a una professió útil, respectada i essencial.
Alinear formació i demanda real
Avui, però, s?obre una oportunitat extraordinària. La nova Formació Professional, la digitalització dels processos, la transició energètica i la necessitat de reforçar l’autonomia tecnològica d’Europa estan generant un espai perfecte per reconstruir allò que mai no hem de perdre: l’excel·lència de l’ofici tècnic. Però aquesta oportunitat només serà real si alineem tres elements:
Els perfils professionals que el sector necessita avui i necessitarà demà: tècnics capaços de treballar amb sistemes complexos, entendre l’eficiència energètica, manejar eines digitals, interpretar dades i adaptar-se a tecnologies en evolució constant.
Els models formatius que cal transformar per respondre a aquesta demanda: Formació dual, aprenentatge en entorns reals, itineraris flexibles, actualització contínua i una connexió estable entre centres educatius i empreses.
La recuperació de l’orgull professional: Perquè no n’hi ha prou de formar tècnics. Cal formar professionals que se sentin part d’un sector estratègic, que n’entenguin l’impacte social i que construeixin una identitat sòlida al voltant del seu ofici.
Una mirada personal
Jo provinc d’aquella escola que avui sembla gairebé un altre temps. Una escola on passàvem quatre o cinc anys aprenent de debò: estudiant, practicant, equivocant-nos, corregint, acompanyats per professionals que ens transmetien coneixement, disciplina i orgull. Una escola on l?ofici era una identitat, no un tràmit.
Aquesta cultura de l’aprenentatge profund, el respecte per la professió i el creixement progressiu és la que hem de recuperar. No pas per replicar el passat, sinó per construir un futur més sòlid. Perquè la tecnologia canvia, però els valors que sostenen una professió romanen.
Reconduir cinquanta anys de trajectòria errònia
Espanya té al davant un repte enorme: reconduir mig segle de desconnexió entre la formació i les necessitats reals del sector. I fer-ho amb visió, amb valentia i amb una estratègia clara:
Revalorar socialment les professions tècniques.
Mostrar als joves que aquest sector ofereix estabilitat, futur i propòsit.
Acompanyar els centres educatius en la transformació.
Implicar les empreses en la formació del talent.
Crear itineraris professionals atractius, flexibles i reconeguts.
Construir una narrativa que retorni prestigi i pertinença a l’ofici.
Perquè la climatització -i tot l’ecosistema d’instal·lacions energètiques- és un sector essencial per a la vida moderna. I sense professionals, simplement no hi ha futur possible.
Un compromís col·lectiu
La manca de tècnics no és un problema del sector: és un problema del país. És un fre per a la transició energètica, l’eficiència dels edificis, la salut ambiental, la competitivitat industrial i la qualitat de vida de milions de persones.
Per això, aquest article també és una crida a l’acció. A les administracions, a les empreses, als centres educatius ia la societat en general.
Si volem avançar com a país, cal reconstruir el valor de l’ofici tècnic. Si volem garantir el futur del sector, hem de formar les noves generacions amb orgull, pertinença i excel·lència. Si volem respondre als desafiaments climàtics i geopolítics, necessitem professionals preparats, reconeguts i motivats.
El moment és ara. Loportunitat és real. I el sector de la climatització pot –i ha de– liderar aquest canvi.