Els darrers incidents en infraestructures crítiques europees —ara relacionats amb sistemes de refrigeració, fa unes setmanes amb xarxes de control industrial i fa uns mesos amb fallades en automatitzacions energètiques— ens recorden una cosa que el sector elèctric ja no pot ajornar: la tècnica ha canviat, i el perfil de l’instal·lador també ha de canviar.
Avui, qualsevol instal·lació és molt més que cables, quadres i dispositius. És un sistema viu, connectat, monitoritzat i dependent de programari. I això exigeix una nova generació de professionals capaços de moure’s amb solvència en un entorn on l’electricitat conviu amb la digitalització, l’automatització i la gestió energètica avançada.

L’instal·lador del segle XXI ja no treballa només amb eines: treballa amb dades
Durant anys hem entès la figura de l’instal·lador com un professional eminentment tècnic, centrat en l’execució física d’una instal·lació. Però la realitat actual és una altra. Avui, un instal·lador ha d’interpretar dades, entendre protocols de comunicació, diagnosticar fallades que no es veuen a simple vista i anticipar riscos que no són mecànics, sinó digitals.
Els sistemes de refrigeració afectats recentment en diversos països europeus en són un exemple clar: no va fallar un compressor, va fallar la protecció digital d’un sistema connectat. No es va espatllar un component, es va explotar una vulnerabilitat.
I això no és un cas aïllat. És una tendència.
La FP com a palanca de resiliència tecnològica
La Formació Professional té al davant un repte enorme i apassionant: formar els professionals que mantindran operatives les infraestructures que sostenen la nostra vida diària. Des de supermercats i hospitals fins a plantes d’energia, centres logístics o edificis intel·ligents.
Per aconseguir-ho, els cicles formatius han d’incorporar —de manera real, pràctica i coordinada— competències que ja són imprescindibles:
- integració de sistemes elèctrics amb plataformes digitals,
- monitorització energètica avançada,
- automatització de processos crítics,
- configuració segura de dispositius connectats,
- detecció de fallades híbrides (elèctriques + digitals),
- prevenció de vulnerabilitats en entorns IoT industrials.
L’electricitat continua sent el punt de partida, però el destí és molt més ampli. I la FP ha de ser el pont que permeti recórrer-lo.
Els joves ja estan preparats; ara toca preparar el camí
En les meves visites a centres de FP d’arreu d’Espanya veig una cosa que m’anima: els joves tenen interès, talent i capacitat per assumir aquest nou rol professional. El que necessiten és que el sector —empreses, associacions, fabricants i entitats com la Fundació Fenie Energia— els ofereixi un ecosistema formatiu alineat amb la realitat tecnològica del mercat.
No n’hi ha prou amb ensenyar a instal·lar. Cal ensenyar a integrar. No n’hi ha prou amb saber reparar. Cal saber protegir. No n’hi ha prou amb conèixer l’equip. Cal comprendre el sistema.
Un sector elèctric que es juga el seu futur
Cada incident en una infraestructura crítica és un recordatori que la seguretat, l’eficiència i la continuïtat del servei depenen de professionals ben formats. I això comença a les aules.
La FP té la responsabilitat —i l’oportunitat— de preparar els instal·ladors del segle XXI: professionals capaços d’unir electricitat, energia, digitalització i control en una sola mirada tècnica.
Perquè en un món connectat, la instal·lació ja no acaba quan s’estreny l’últim cargol. Comença quan el sistema funciona, es comunica, es protegeix i es manté estable.
I aquest és l’instal·lador que el sector elèctric necessita. Aquest és l’instal·lador que la FP ha de formar. Aquest és l’instal·lador que garantirà el futur.
Gràcies al Centre d’FP Hernani Lanbide Heziketa a Guipúscoa per acollir-nos.






