19/06/2025 •Opinió •Antoni Ruiz Article publicat a C de Material Elèctric
Fa unes setmanes, en una xerrada amb pares d’un centre educatiu, en parlar del futur dels seus fills i filles, una mare va dir en veu alta el que moltes vegades queda flotant a l’ambient: “La meva filla que sigui universitària. Per això hem lluitat tant”.
I no ho va dir amb menyspreu, ni de bon tros. Ho va dir amb aquesta barreja d’orgull, aspiració i por que senten moltes famílies en arribar el moment de prendre decisions sobre el futur acadèmic i professional dels fills als 16 anys. A aquesta edat, a la majoria de llars encara es repeteix el mantra que la universitat és l’únic camí cap a l’èxit. Tota la resta, inclosa la Formació Professional, es percep com un “pla B”.
Però aquesta idea ja no només està obsoleta. És perillosa.
Atur qualificat i vacants sense cobrir
El 2025, Europa arrossega un problema crònic: una descompensació brutal entre allò que necessiten els sectors productius i allò que ofereixen els sistemes educatius. Mentre milers de joves amb estudis universitaris generalistes (i costosos) no aconsegueixen incorporar-se al mercat laboral, sectors estratègics -com l’elèctric, l’energètic o l’industrial- no troben prou tècnics qualificats per cobrir la demanda real. El resultat? Atur qualificat, d’una banda, i vacants sense cobrir, de l’altra.
I no, no és un problema només d’Espanya, encara que aquí som campions en titulitis. És un fenomen europeu que exigeix una reflexió profunda i urgent.
Perquè, a veure, de què serveix invertir 20 o 22 anys de formació teòrica, des de P3 fins a un màster postuniversitari, si després el noi està frustrat, desorientat i sense una via clara d’inserció professional? De debò creiem que només acumular títols garanteix una vida plena?
Els beneficis de la Formació Professional Dual
Davant aquest model esgotat, la Formació Professional Dual representa un nou camí, més directe, més eficaç, més real. I no és una alternativa menor. És, en molts casos, la millor via per adquirir tant els coneixements teòrics com lexperiència pràctica que demanen les empreses.
A l’àmbit de l’electricitat, per exemple, un jove pot començar amb 16 anys a formar-se en instal·lacions, automatització, energies renovables, manteniment industrial… i fer-ho de la mà d’empreses que estan dins del sistema formatiu. Això ho canvia tot. Aquest xip connecta l’aula amb la vida real. Uneix el talent amb la indústria. Dóna sentit a l’esforç. I obre les portes tant al món laboral com a estudis superiors tècnics com les enginyeries.
Perquè aquí no es tracta de tancar les portes, sinó d’obrir-les amb criteri.
És urgent que les famílies, els orientadors i l’entorn social superin els prejudicis heretats i comprenguin que avui, en ple segle XXI, la clau no és tenir un “gran títol”, sinó saber adaptar-se a un món canviant, on la tecnologia, l’economia, la geopolítica i els mercats globals transformen les feines a una velocitat vertiginosa.
El futur serà de qui sàpiga aprendre i reaprendre de manera contínua, des dels 16 fins als 67.
I qui no ho vulgui veure, simplement arribarà tard.
