Durant anys, el sector de les instal·lacions energètiques i de fluids ha sostingut silenciosament l’avenç del nostre país. Ha modernitzat edificis, ha garantit confort, impulsat eficiència i ha permès que la transició energètica sigui alguna cosa més que un concepte. Tot i això, mentre el sector creixia en complexitat i rellevància, la percepció social de l’ofici tècnic es debilitava. Es va perdre el relat, es va diluir el prestigi i es va desconnectar milers de joves d?una professió que avui és més estratègica que mai.
Aquesta bretxa entre valor real i reconeixement social és, potser, el desafiament més gran que afrontem com a sector. I també la oportunitat més gran.
Un sector que ja no és “tècnic”: és estratègic
L’energia i els fluids han deixat de ser un àmbit operatiu exclusivament. Avui són salut ambiental, eficiència econòmica, sostenibilitat climàtica i seguretat pel país. Cada instal·lació, cada manteniment, cada sistema que es posa en marxa té un impacte directe a la vida de les persones ia la competitivitat de les empreses.
Per això, el sector necessita professionals capaços de treballar amb tecnologies avançades, interpretar dades, integrar solucions digitals i comprendre el paper que tenen en un ecosistema energètic en plena transformació. La demanda creix, els projectes es multipliquen i la complexitat tècnica es dispara. El que falta, i és urgent, és talent.
L’arrel del problema: cinquanta anys sense relat
No hi falten tècnics per atzar.
Falten perquè durant dècades s’han empès generacions senceres cap a itineraris acadèmics que no sempre responen a les necessitats reals del país. Manquen perquè s’ha perdut la cultura de l’aprenentatge pràctic, de l’acompanyament professional, del mestre que forma l’aprenent. Falten perquè deixem d’explicar que aquestes professions no només ofereixen feina: ofereixen propòsit, estabilitat i futur.
I quan una societat deixa de valorar un ofici, deixa també de produir professionals per sostenir-ho.
L´oportunitat històrica: reconstruir el valor de l´ofici tècnic
Avui, però, el context juga a favor nostre. La nova Formació Professional, la digitalització dels processos, la transició energètica i la reindustrialització europea han obert un espai extraordinari per recuperar allò que mai no hem de perdre: l’excel·lència de l’ofici tècnic.
Però aquesta oportunitat només serà real si alineem tres elements clau:
- Els perfils professionals que el sector necessita. Tècnics capaços de treballar amb sistemes complexos, integrar renovables, manejar eines digitals i adaptar-se a tecnologies en evolució constant.
- Els models formatius que cal transformar. Formació dual, aprenentatge en entorns reals, actualització continuada i una relació estable entre centres educatius i empreses.
- La reconstrucció de lorgull professional.
Perquè no n’hi ha prou de formar tècnics: cal formar professionals que entenguin el seu impacte social i se sentin part d’un sector essencial per al país.
Una mirada personal: l’escola de l’ofici
Jo provinc d’una escola on l’ofici s’aprenia amb temps, pràctica, errors i acompanyament. Una escola on el respecte per la professió era tan important com la tècnica. On el mestre no ensenyava només procediments, sinó valors: rigor, responsabilitat, pertinença.
Aquesta cultura de l’aprenentatge profund és la que cal recuperar. No pas per tornar al passat, sinó per construir un futur més sòlid, més modern i connectat amb les necessitats reals del país.
Un compromís col·lectiu per garantir l´avenç d´Espanya
La manca de tècnics no és un problema del sector: és un problema del país. És un fre per a la transició energètica, l’eficiència dels edificis, la competitivitat industrial i la qualitat de vida de milions de persones.
Per això, aquest article també és una crida a l’acció:
- A les administracions, per reforçar la FP i dignificar les professions tècniques.
- A les empreses, per implicar-se en la formació del talent.
- Als centres educatius, per accelerar-ne la transformació.
- A la societat per recuperar el respecte per l’ofici.
El moment és ara.
Loportunitat és real.
I el sector energètic pot –i ha de– liderar aquest canvi.
Des de la Fundació Fenie Energía continuarem treballant perquè les noves generacions trobin en aquestes professions un camí de futur, excel·lència i orgull.
Perquè sense tècnics, no hi ha transició energètica possible.
I sense orgull professional, no hi ha sector que pugui sostenir el país que volem construir.