Avui vull compartir una història que mereix ser coneguda.
No per idealitzar-la.
No per romantitzar el dolor.
Sinó per entendre per què la Formació Professional, ben regulada i ben acompanyada, canvia vides.
Ahmed Mansur va arribar a Espanya sent menor, sol, sense documentació i després d’un viatge que cap adolescent hauria de viure mai. Venia de Ghana, empès per una realitat econòmica impossible i amb una idea tan simple com poderosa al cap: estudiar i ajudar la seva família.





El que molts no veuen —i el que massa sovint s’ignora en el debat públic— és que la integració no passa sola.
Requereix estructura, normativa, itineraris clars i professionals compromesos.
En el cas de l’Ahmed, el seu punt d’inflexió va tenir nom propi:
👉 Una educadora social.
Una professional que no va mirar només la urgència, sinó el futur.
Que no va improvisar, sinó que li va proposar un itinerari formatiu realista, regulat i possible.
Primer, l’aprenentatge de la llengua.
Després, un PFI.
Més tard, un cicle formatiu de grau mitjà.
Després, un grau superior.
Avui, Enginyeria Informàtica, compaginant estudis i feina.
Això no és sort.
Això és sistema.
Això és FP.
Això és el que reforça la nova Llei de Formació Professional (2023):
itineraris flexibles, acompanyament, segones oportunitats i connexió real amb l’ocupació.
L’Ahmed ha rebut reconeixements com el Premi FPCAT 2024 i el del SEPIE, però el veritable premi és un altre:
👉 demostrar que quan la societat inverteix en formació, tots hi guanyem.
I també desmuntar un mite perillós:
que tot s’arregla “deixant fer”.
No.
La inclusió necessita normes, professionals formats i polítiques públiques ben dissenyades.
Avui l’Ahmed no només estudia.
Vol retornar allò que ha après.
Vol crear una aula d’informàtica a Ghana perquè altres joves tinguin el que ell no va tenir.
Històries com la seva ens recorden una cosa essencial:
👉 la FP no és un pla B.
És una porta principal cap a la dignitat, l’ocupació i la cohesió social.
Expliquem més aquestes històries.
Defensem els professionals que les fan possibles.
I continuem apostant per una Formació Professional que ordena, acompanya i transforma.
Perquè el talent existeix.
La diferència la marca l’oportunitat.