Aquests dies, molts mitjans de comunicació del nostre país fan servir la paraula “fontaner” de manera despectiva, vinculant-la a trames polítiques i delictives que no tenen res a veure amb l’ofici. Ho fan per parlar d’individus propers al poder que, sovint sense ofici ni benefici, embruten el bon nom d’una professió noble, honesta i essencial.
I això, sincerament, no ho podem permetre. Fontaner no és un insult. És una professió tècnica, imprescindible i digna. Qui no ho sàpiga, que estudiï. Que s’informi. Que es renti la boca abans de tornar a usar el nostre nom amb menyspreu.
Ho dic amb coneixement de causa i des del cor. El meu avi va ser fontaner. El meu pare també. I jo mateix vaig exercir el mateix ofici des dels 14 fins als 29 anys, fins que vaig decidir continuar formant-me a la universitat, a la carrera de Geografia i Història. I precisament per conèixer les dues realitats —l’ofici i l’acadèmia— puc afirmar-ho clarament: per ser fontaner cal formació tècnica, pràctica, superar proves, acreditar-se davant l’administració. No és només apretar vàlvules o cargols. És comprendre com circula l’aigua, com es comporten els materials, conèixer les normatives, garantir higiene, salut i sostenibilitat.
I no és cosa nova. Ja fa més de 2.000 anys, els romans van inventar l’ofici de plumbarius, o “plomero”, perquè canalitzaven l’aigua amb tubs de plom (plumbum) a totes les ciutats del seu imperi. L’aigua ha estat sempre font de vida i civilització, i sense la figura del fontaner, res funcionaria. Ni abans ni ara.
Per això fa tanta ràbia i tanta pena veure com alguns tertulians i articulistes —que no han agafat una eina en sa vida— parlen alegrement de “fontaners” per referir-se a persones que no tenen res a veure amb el nostre ofici. Si algú delinqueix, que se’l jutgi pels seus actes, no pel nom d’una professió que intenta embrutar per despistar.
Des d’aquí, el meu homenatge a tot el gremi: als fabricants, als investigadors de nous sistemes i materials, a les empreses de tractament i distribució de l’aigua, als magatzems especialitzats, als centres de formació i, sobretot, als meus estimats companys i companyes de professió.
Això va per vosaltres.
Prou d’insults. Respectem els oficis.
Visquin els oficis! I visquin els fontaners!
