No és una pregunta fàcil. Ho sé.
I, tanmateix, aturar-nos a reflexionar-hi pot obrir-nos portes que mai hauríem imaginat.
Amb el temps he après que el propòsit no es troba tant en el “per què”, sinó en el “per a què”.
Aquest matís ho canvia tot. Ens connecta amb l’acció, amb l’impacte, amb la contribució.
Tots i totes hem nascut amb un propòsit, quelcom únic que podem aportar al món. Sovint no es tracta de grans gestes, sinó de petits gestos que transformen entorns, persones o moments.
I el més poderós: el nostre propòsit gairebé sempre està lligat als altres.
En el meu camí professional —vinculat a la formació, als oficis i a la promoció de la Formació Professional Dual— he sentit moltes vegades aquesta espurna que s’encén quan el que fas millora la vida d’algú. És llavors quan entens que vas pel bon camí.
No es tracta d’obsessionar-se amb trobar aquest propòsit, perquè no apareix quan el busquem amb ansietat.
Apareix quan cultivem el terreny, quan compartim, quan servim, quan inspirem.
Aquesta ha estat i segueix sent la meva motivació: aportar valor des de l’experiència, des dels oficis, des de l’acompanyament i el compromís.
I també des de Construyendo Caminos Duales, un llibre que no és un punt final, sinó una brúixola que segueix marcant direcció.
I tu? Ja saps per a què ets aquí?
