Quin és el valor del treball d’un instal·lador?

20 JUNY, 2022

Publicat a “C de Material Elèctric”

Hi ha una qüestió que tots els professionals del sector de les instal·lacions i infraestructures per a les energies i fluids (d’aigua, gas, electricista, instal·lador de climatització, de telecomunicacions, aparells a pressió, etc.) es pregunten de manera permanent i que es manté com un mantra, dècada rere dècada; és un tema que sempre s’esmenta en el col·lectiu: quin valor econòmic aporta, o hauria d’aportar, el material fungible per a executar les instal·lacions anteriorment citades?

Aquesta pregunta té sentit perquè en el seu enunciat subjeu una altra no menys important: quin és el valor del treball d’un instal·lador/empresa instal·ladora? Aquest punt és clau, ja que hi ha molt de què parlar i no existeix una regla fixa on els uns o els altres es posicionin.

En primer lloc, si ens basem purament en l’aportació en termes de servei a la comunitat i la societat, en general, podem afirmar que els instal·ladors són determinants. Com es va veure en passada pandèmia, essencials per al desenvolupament de les nostres vides en el món occidental, tal com les hem dissenyat.

Si parlem en termes econòmics, l’instal·lador aporta un alt valor econòmic a la societat en la creació de riquesa al país. A més, com a empreses instal·ladores o autònoms, contribueixen en el pagament d’impostos i ocupen persones.

L’instal·lador ha d’atorgar valor a la mà d’obra, a les seves capacitats tècniques.
L’instal·lador ha d’atorgar valor, i preu, a la seva aportació tècnica, gestió administrativa i altres tasques.

Cost de la mà d’obra de l’instal·lador i altres variables;

Entrant en la qüestió, sobre els marges del descompte dels materials fungibles, la majoria dels professionals han calculat el preu cost/hora del tècnic mitjançant la combinació de diversos escenaris durant dècades, respecte als marges nets i la rendibilitat de la seva empresa/as.

Ara bé, en el moment actual i tal com tot està evolucionant el sector de material elèctric amb la digitalització, no es tracta de veure un gran canvi en aquesta fórmula, sinó d’adaptar-se. Aquí no es plantegen biaixos diferencials, ja que com a regla d’alt valor “la cadena de fabricació, distribució i instal·lació, fins al client final ha funcionat i ha de continuar funcionant en aquest sentit”, aportant el que millor saben fer cadascun d’ells, amb un equilibri en el sistema perquè tots els productes i serveis flueixin en el canal.

En aquest sentit, és impensable referenciar i mantenir estoc de tots els productes del mercat per part de les empreses instal·ladores, així com per a la venda directa del fabricant al client final, amb milions de productes emprats en les instal·lacions. Tant l’instal·lador com el fabricant han de ser conscients que aquesta funció la realitzen, i molt bé, els distribuïdors professionals mitjançant una logística adaptada al coneixement del producte i a la proximitat, amb serveis com el comerç electrònic, o el lliurament en el quilòmetre zero, entre altres tècniques del segle XXI.

 

El descompte del material;

És a dir, cal tenir com a principal referència l’equació sobre el cost de la mà d’obra dels tècnics qualificats, l’aportació tècnica, la gestió administrativa i les despeses indirectes, com a principals indicadors per a calcular el marge del valor real necessaris dels ingressos d’una empresa instal·ladora.

El descompte de materials ha entrat sempre en els marges de l’instal·lador.

 

El descompte del material emprat en una obra o projecte també forma part de la remuneració del professional; així ha estat fins al moment.

A això s’afegeix l’obtenir una variable amb el descompte del material, que ha estat l’habitual en molts casos, ja que aquests proporcionen uns marges que permeten ajustar el preu final; però sempre com una aportació de valor afegit cap al client final, i d’aquesta manera tot el canal suma i reforça una consolidació sectorial que va a ple ritme i en expansió.

Penso que així, junts, som més forts i millors tècnica i professionalment.