El relleu generacional (amb FP Dual) a Espanya

Existeixen diversos factors d’èxit en les pimes i empreses familiars d’Espanya, organitzacions empresarials que són generadores d’ocupació, però que afronten el relleu generacional com un dels seus principals reptes. En primer lloc, actualment creen el 67% de l’ocupació privada, amb un total de més de 6,58 milions de llocs de treball, i són responsables de el 57,1% del PIB nacional del sector privat.

A més, presenten una gran flexibilitat d’adaptació als canvis socials i econòmics: diversificant productes i serveis i internacionalitzant-se, en el cas d’aquelles que estan més estructurades. La perpetuació del potencial competitiu de les empreses familiars i pimes es fonamenta en el compromís del fundador/és, o actual/és responsable/és en la planificació del seu procés de successió.

En la seva majoria, aquestes empreses són gestionades per la primera o segona generació, i els seus directius són gairebé sempre membres de la mateixa família, o equip que sol ser propietari del 100% de l’empresa. Ells són els responsables de decidir el com i el quan de la successió.

La dificultat del relleu generacional en la pime

En paral·lel, ens trobem amb una problemàtica, constant en les últimes dècades, que es repeteix pràcticament en totes les empreses; tant pimes com familiars, ja siguin de producte o serveis. Es tracta de la falta d’interès per alguns dels membres de les noves generacions de continuar en elles i, per tant, la no renovació amb persones formades i qualificada en diverses posicions. Les causes es deriven perquè s’incrementa la producció o s’aconsegueix l’edat de jubilació dels tècnics emprats, que no es poden reemplaçar, trobant-se els responsables de Recursos Humans amb una realitat permanent i que es prolonga en el temps; de tot això resulta una tasca gens senzilla, el fet de no trobar perfils adequats en el mercat laboral.

Les pimes contenen en el seu ADN tradició, continuïtat, bon enteniment, compromís dels directius cap a la qualitat de vida i benestar dels seus empleats, i d’aquests cap a l’empresa. Llavors, què succeeix? Què es pot fer sobre aquest tema?

En relació amb la planificació del relleu generacional en l’adreça, segons un estudi de AEMIFESA realitzat en 2020, més de la meitat de les empreses compten amb un pla de successió o pensen elaborar-lo; si bé només una de cada cinc té un Protocol Familiar escrit. La resta de les empreses enquestades manifesten que desconeixen en què consisteix un protocol familiar o no el consideren necessari .

L’FP dual com a suport a la renovació en les empreses

Respecte a la planificació del relleu generacional en la producció, s’ha de recolzar clarament en la Formació Professional Dual com a alternativa real, atès que, en aquesta modalitat de la FP Dual, les empreses es converteixen en centres d’aprenentatge on l’alumne experimenta, de manera pràctica, tots els coneixements que ha adquirit de manera teòrica.

Aquest model està avui dia assentat amb èxit en diversos països europeus amb un clar resultat: els estudiants poden treballar i conèixer de primera mà l’àmbit de les empreses mentre cursen els seus estudis.

Per consegüent, el relleu generacional i la major qualificació dels professionals “porta a diversos sectors a involucrar-se de ple en la Formació Professional Dual”, si volen mantenir una continuïtat garantida a futur. Igualment, existeix la necessitat de “dur a terme més campanyes de promoció de la modalitat dual perquè, a més, existeixen sectors molt atractius per a la consecució d’una ocupació, en els quals es requereixen professionals cada vegada més preparats”.

Només fent una important aposta per la formació, es resoldrà en moltes empreses situacions quotidianes com la immersió en la digitalització en tots els sectors, que ja és una realitat, o per a fer front amb una altra qualificada els projectes derivats de els fons europeus “Next Generation EU”, entre altres.

Un model d’èxit

A més, existeix la necessitat de comptar amb més titulacions que es demanden en diverses sectorials, i amb més centres en els quals poder impartir formació professional, ja que els existents avui dia són escassos per a la demanda que ja comencen a tenir molts sectors.

En suma, es tracta d’un “model d’èxit”, que garanteix l’accés a empleats qualificats, disminuint l’assignació errònia d’ocupacions. I té com una dels seus principals avantatges el compromís de Responsabilitat Social (RSC) de l’empresa i la major vinculació amb aquesta.